[PODEU DESCARREGAR LA PROPOSTA EN PDF AQUÍ]
(Versió 07-05-2018)
Aquesta és la primera versió d’una proposta complexa per la sobirania i defensa del territori impulsada des de El Gaig. En base a les aportacions i el debat amb diferents agents del territori l’anirem perfilant.
Resum
La plataforma El Gaig neix per reivindicar l’activitat al territori, la vida digna de les persones i la defensa del patrimoni natural als municipis de Sant Antoni i Sant Pere Vilamajor, Llinars del Vallès i Cardedeu. Vol evitar l’especulació i la urbanització a la zona, així com mantenir i potenciar els usos agroecològics i tradicionals de la terra. La localització privilegiada entre els Parcs Naturals del Montseny i el Montnegre-Corredor doten a la zona d’un caràcter de connector biològic. D’altra banda, la plataforma considera necessari tractar tots els aspectes de la forma de vida, sobre gestió de boscos, protecció de zones naturals, urbanisme i la vinculació al territori, tant fora com dins del casc urbà. Com a primera proposta, la plataforma proposa crear un Parc Agrari que pugui protegir els usos agrícoles del sòl. Les 3.100 hectàrees del proposat parc agrari, format per boscos, rieres, camins, masies i camps, permetrien desenvolupar projectes per a crear una zona amb pràctiques sostenibles i també serien un gran avenç cap a la sobirania alimentària d’aquests municipis. La creació de diversos projectes com una cooperativa agrària o obradors, permetrien generar ocupació i fer viable l’activitat primària, permeten una distribució a preus justos dels productes i relocalitzant l’economia.
Índex
Introducció
Visió general de la plataforma
Espai agrari
Què és un parc agrari?
Context actual: Agricultura i ramaderia al Baix Montseny
Perquè fer un parc agrari al Baix Montseny?
Què proposem?
Distribució dels productes
Els boscos
Espais Naturals
Altres
Escola per la resiliència
Sobre l’espai ja urbanitzat
Annex 1: Cap a la sobirania alimentària
Introducció
L’any 1972 es va publicar l’informe Els límits del creixement, on es mostrava que el creixement exponencial del consum d’energia, del consum de combustibles fòssils, de la contaminació, de la població… és impossible dins un planeta finit. L’estudi feia una sèrie de previsions i escenaris que van estar menystingudes. Avui, més de 40 anys després, no només s’han complert les prediccions, sinó que la situació és encara més crítica; canvi climàtic, pèrdua de la biodiversitat, creixement exponencial de la població (>7300.000.000 persones) i concentració d’aquesta en ciutats, pèrdua de la fertilitat del sòl, crisi energètica (pic de producció dels principals combustibles fòssils)… El creixement econòmic i un sistema basat en l’energia barata, l’estabilitat climàtica i l’abundància de recursos està topant-se amb límits físics.
Fins quan hi haurà aire i aigua neta, energia barata i un clima prou estable? Les previsions pel nostre context són especialment dures. Al mediterrani, les previsions de l’escalfament són superiors que en altres zones. Són moltes les variables que agreugen, però per fer-nos una idea, pel 2050 s’espera una reducció d’aigua disponible d’un 17,8 % de mitjana, agreujant-se més en algunes zones, i una reducció de la pesca en un 20%. Pel 2100 s’espera un augment del risc de desertificació a totes les regions del territori anomenat Espanya i un 22% de la superfície del mateix que abans estava fora de risc per condicions climàtiques ara passa a estar en risc.
Als nostre pobles (Cardedeu, Vilamajor i Llinars) hi viu una població d’unes 38000 persones que dediquen majoritariàment al sector serveis (60%). Mentre els municipis en sí encara escapen relativament la gentrificació i massificació de nuclis més pròxims a Barcelona, es continua donant el fenomen del turisme de cap de setmana i el massís del Montseny s’omple regularment en certs moments de l’any. No obstant, la població en continu creixement és en part fruit del flux de ciutadans de la capital que xoquen amb problemàtiques d’habitatge que estan a l’ordre del dia. Actualment una gran part de la població en aquesta zona no ha nascut al poble i el sector primari continua amb una tendència negativa (ocupant a menys d’un 1,5% de la població activa)
Les polítiques municipals, i molt especialment els plans d’ordenació urbanística aprovats o en vies d’aprovació dels nostres municipis no tenen en compte aquest context global, o en minimitzen la seva afectació. A la vegada segueixen amb la lògica del creixement econòmic i del progrés com l’augment del consum i del PIB. Defensen aquest creixement com l’única manera de mantenir l’ocupació, però sabem que l’ocupació que proposa aquest model es cada cop més precària i escassa. El sector industrial es va reformant de manera que cada cop es necessiten menys persones, invalidant així l’argument de la generació d’ocupació.
El que si que és cert es que a través dels impostos del sector industrials, l’ajuntament disposa de més diners per tenir el poble més arreglat i amb més equipaments, però a quin preu? quina ocupació es genera? quin cost té pel nostre territori i per les generacions futures?
Un grup de veḯns i veïnes de diferents pobles, amb la voluntat de decidir com volem viure, i una visió diferent a la que es proposa des de les administracions sobre el planejament territorial, ens estem reunint des del juliol del 2017. Aquest document explica què volem i quina proposta fem per assolir-ho als nostres municipis.
Visió general de la plataforma
Donat el context plantejat, i com entenem la nostra relació amb els altres, la vida i l’entorn, des de la plataforma Gaig volem:
- Vida digna per tothom: que tothom pugui preguntar-se com vol viure, i tenir els mitjans per fer-ho. Que a ningú dels nostres pobles li falti allò bàsic per viure: casa, abric i aliments ( o la capacitat de produir-los)
- Interdependència amb el territori. Pensem que es pot realitzar una gestió més sostenible del territori, que tingui en compte les persones que hi viuen, que hi treballen, i que tracti amb el concepte de gestió, i no el d’explotació, el conjunt d’activitats que es realitzen a les zones no urbanitzades, siguin zones agrícoles o d’espai natural, tinguin algun interès ecològic especial o no. Alhora cal que la sobirania sobre els usos del territori recaigui sobre les persones que l’habiten.
- Defensa del patrimoni natural. Considerem necessari mantenir la lluita ecologista i ambiental per evitar que s’especuli amb el territori, per mantenir preservades aquelles zones sensibles i la biodiversitat que alberguen. En aquest context, rebutgem qualsevol projecte que representi un atac directe al patrimoni natural dels nostres pobles, i que no en tingui en compte els criteris de gestió sostenibles que plantegem en aquest document.
- Posar en valor els diferents usos del sòl. És necessari plantejar que els agrosistemes i els espais de bosc, així com els ruderalitzats i d’altres elements conformen una matriu que s’autobeneficia en la seva heterogeneïtat. Així, la defensa de l’activitat i la gestió aposta per uns usos que ofereixin serveis ambientals a la pròpia zona, a més a més de la producció de la collita. Aquests van de la regulació de la qualitat de l’aire a la prevenció de plagues, també incloent serveis socials tals com el gaudi, l’aprenentatge amb l’entorn i la recuperació d’usos tradicionals.
Espai agrari
Què és un parc agrari?
Un parc agrari és una zona delimitada amb un propòsit de facilitar i garantir la continuïtat de l’ús agrari, protegint-lo dels processos d’urbanització, i impulsant programes específics per a desenvolupar el seu potencial socio-cultural, mediambiental i preservant l’entorn en el qual es troba immers. A Catalunya són referència els Parcs Agraris del Baix Llobregat i de Sabadell, encara que més a prop trobem altres indrets reconeguts com l’espai rural de Gallecs. Considerem a més la necessitat que la idea d’un Parc Agrari surti de la gent que treballa les diferents terres que el conformen, així com els vilatans dels diferents municipis que l’integren, de manera que la proposta final pugui ser el resultat d’un procés de participació entre els diferents agents de la zona.
Il·lustració 1. Els camps d’oli de Colza formen part actualment del paisatge que conforma l’espai agrari de la zona. Parlem habitualment d’hectàrees destinades principal a la producció de combustible dièsel, encara que també a consum pel bestiar o la fabricació d’oli.
Context actual: Agricultura i ramaderia al Baix Montseny
La zona compresa entre els municipis de Llinars del Vallès, Cardedeu i Vilamajors compta amb 2382 hectàrees de superfície agrícola utilitzada, comptant terres llaurades i pastures permanents. Dels conreus la majoria destaquen com a herbacis a tots quatre municipis, amb solament 3 hectàrees sobre el total dedicades a fruiters, una a vinya i 11 a olivera. Pel que fa a la tinença de ramaderia es comptabilitzen un total de 129 explotacions, predominant caps bovins, ovins i porcins.
Perquè fer un parc agrari al Baix Montseny?
El Baix Montseny esdevé una zona ubicada entre dos Parcs Naturals. La oportunitat de constituir una zona de Parc Agrari entre aquestes dos grans zones de riquesa natural es materialitza en la oportunitat de realitzar una gestió més sostenible del territori, de protegir els usos del sòl per evitar la urbanització, i d’incentivar el desenvolupament de l’agricultura per al futur. Concretament l’enclau entre Vilamajor, Llinars i Cardedeu és actualment una zona de caràcter majoritàriament agrícola, amb una població total de 38277 habitants comptant la totalitat dels municipis. La ubicació entre les dues zones de parc natural atorga una lògica de connectivitat entre espais que doten un caràcter de corredor verd a les capes boscoses i l’àrea agrícola no urbanitzada.
Què proposem?
Proposem la creació del Parc Agrari de Vilamajor. El nom es justifica donat que la immensa majoria del seu territori quedaria comprès en els municipis de Sant Pere i Sant Antoni, i esdevindria una àrea d’unes 3100 hectàrees, en el mosaic de superfície agrícola i zones boscoses que comprèn els pobles esmentats, Llinars i Cardedeu i arribaria a confinar amb el nucli de Cànoves. La figura 1 mostra el mapa de la proposta del parc agrari.
Mentre l’agricultura constituiria la major part de l’espai, el Parc en sí es comptaria també amb els espais verds, rius, basses, edificacions, horts recreatius i camins. Aquests serien tractats i conservats de forma particular segons el cas.
La creació d’un Consorci per a la gestió seria necessària per a organitzar l’espai, així com un lloc de referència on tenir una seu del parc. La proposta del Gaig pretén crear i tirar endavant projectes agroecològics, així com de ramaderia extensiva, que es puguin articular en aquesta seu. El Consorci l’agruparien productors (pagesos i ramaders), vilatants, agents dels diferents ajuntaments (Llinars, Sant Antoni, Sant Pere i Cardedeu) i dels parcs naturals del Montnegre-Corredor i del Montseny.
Per facilitar l’organització dels productors, abaratir costos, i fomentar el vincle, proposem la creació d’una cooperativa agrària i ramadera per tenir en comú maquinària i magatzems, així com unificar i simplificar compres, tasques de gestió i de distribució dels productes.
es de la plataforma proposem que dins el parc s’incentivi i es fomenti la producció agroecològica, o en el seu detriment la integrada. Per tal d’avançar cap a la sobirania alimentària, i alhora generar més ocupació local, proposem la reconversió progressiva de parts del parc agrari per augmentar la producció d’hortalisses i fruita. Un estudi detallat de les possibilitats hídriques de la zona seria necessari per a pensar a posteriori la transformació d’algunes de les hectàrees actuals.
Il·lustració 2. Proposta de mapa del parc agrari de Vilamajor. Aquest engloba en la major part del territori de Sant Antoni de Vilamajor, i també part dels municipis de Sant Pere, Cardedeu i Llinars del Vallès.
La bona pluviometria de la zona (>700mm/any) pot ser a més aprofitada per instaurar més cultius d’arbres aprofitant marges o altres espais actualment en desús.
Pel que fa a la ramaderia, es poden obrir noves pastures fent una millor combinació amb la producció agrària així com amb la gestió forestal.
A més a més de l’agricultura i la ramaderia proposem tirar endavant projectes de conservació, gestió de boscos i d’educació (veure seccions posteriors). També la creació d’obradors veïnals i una agrobotiga per facilitar la distribució dels productes. A continuació detallem millor aquesta part de la proposta.
Distribució dels productes
Actualment la majoria de productors d’hortalisses o làctics han de malvendre els seus productes a grans cadenes per que no tenen la capacitat de processar el producte (per donar-li més valor afegit) ni de distribuir-lo directament. Dins la dinàmica de mercat, els productors cada cop han de tenir una escala més gran, i cada cop especialitzar-se més per tenir uns marges més petits de benefici.
Un dels objectius del parc agrari es dignificar la pagesia, i un altre alimentar a les persones que viuen més a prop dels camps. Per assolir aquests dos objectius es proposa la creació d’una agrobotiga dins la zona d’influència del parc agrari (també es podrien distribuir directament productes a altres botigues locals).
Per altra banda els productes primaris produïts al parc, tant cereal/, hortalisses i làctics, són una matèria primera ideal per a elaborar productes. Per això dins el parc es proposa també la creació d’un obrador veïnal cooperatiu. Gestionat per veïns i productors, i finançat amb l’ajuda de les administracions. A efectes pràctics la proposta seria crear tres o quatre espais ben diferenciats de processat de productes primaris, encara que podrien estar a una mateixa ubicació: una conserveria, una farinera (amb un obrador de pasta) i una formatgeria.
Aquestes dues propostes, permetrien la distribució de productes de forma local, l’alimentació sana, sostenible i de qualitat dels veïns i generar més ocupació local. Seria un gran increment a efectes de sobirania alimentària dels pobles del parc.
Tot i la proposada reconversió d’alguns cultius, degut a l’extensa superfície del parc, i els temps de la reconversió, no es vendria ni es processarien tots els productes als nostres pobles. Per això tant des de la cooperativa, com per iniciativa privada, es vendrien productes a altres cooperatives o empreses, proposem prioritzar les de la comarca.
Si s’escau es podria anar treballant en un segell de qualitat i de proximitat que distingís els productes del parc agrari, per reconèixer el valor afegit dels productes i fomentar el comerç de proximitat a la comarca.
Els boscos
Els humans fa milers d’anys que vivim als boscos. Abans de la revolució industrial el bosc era el principal espai del que s’obtenien els recursos pel sosteniment de la vida i hi havia múltiples oficis directament relacionats amb el mateix. Amb el desenvolupament industrial els boscos es van anar abandonant i les formes de vida vinculades a aquests van anar desapareixent.
Els boscos dels nostres pobles són avui espais d’oci, i espais a protegir, però la nostra vida no hi està directament relacionada. Volem establir de nou una relació amb el bosc que ens permeti ser-ne part i estar-hi més vinculats.
Quan parlem de boscos no només parlem de les clapes de massa forestal dins del parc agrari, sinó de tota la massa forestal dins dels nostres municipis. A banda de les clapes dins el parc agrari, trobem boscos principalment a la zona del Corredor que està dins al terme de Llinars i a la zona del Montseny dins el terme de Sant Pere. Aquestes espais quedarien fora del parc agrari, però per a la plataforma el Gaig són espais a protegir i a tenir en compte dins la transició cap a altres formes de vida més adaptades al context futur que estem plantejant.
Il·lustració 3. Ramats de cabres a Ca l’Enrelat, Marata. Les pràctiques ramaderes tradicionals gestionen els boscos i permeten l’elaboració de productes ecològics.
Els boscos a banda de ser espais amb una acurada gestió per mantenir i potenciar la seva biodiversitat, han de ser font renovable i sostenible de recursos fonamentals per la vida humana avui. Dels nostres boscos n’hem de treure de forma sostenible: llenya, suro, fusta, bolets, plantes silvestres i alimentació pels ramats. La bona gestió dels boscos ha de fer que no tinguin càrrega per eventuals incendis, netejant el sotabosc per fer llenya, i com a pastures per ramats d’ovelles i cabres especialment pels pendents de les zones esmentades, però també es podrien generar pastures amb boscos més oberts i amb zones amb menys pendent per vaques.
Espais Naturals
La Plataforma el Gaig considera clau la qüestió sobre la preservació de zones d’espai natural en la matriu territorial que conforma el Baix Montseny, entre el Parc Natural del Montseny i el Montnegre-Corredor.
A Catalunya el 33% de la superfície està protegida sobre paper, a diferents nivells. Una xifra sens dubte elevada però que a la realitat pot quedar minvada comptant els diferents usos d’explotació i caça del territori. La realitat de les últimes dècades és a més a més la de l’abandonament progressiu dels camps que ha comportat un tancament de les zones obertes, i l’increment de la massa boscosa al país. Mentre això sembla una xifra positiva pel que fa a boscos no té res a veure amb com són gestionats o amb el propi concepte de la protecció dels espais oberts, a partir dels usos tradicionals del sòl.
Il·lustració 4. La Riera de Vilamajor constitueix un espai de connector biològic essencial per a la fauna que habita la zona de l’espai agrari. El Camí Ral, que manté les característiques de pista rural, la segueix en un bon tram.
D’altra banda, a Catalunya es dóna un greu incompliment de plans de conservació o directives i els últims anys s’ha retallat en més d’un 60% el pressupost destinat a espais naturals protegits. Les evidències d’empitjorament i pèrdues de patrimoni, les tendències negatives dels indicadors clau i la supressió de molts programes de recerca porten a reclamar una gestió i planificació nova del patrimoni natural.
Pensem que designar una àrea protegida amb el conjunt agrícola és beneficiós a diferents nivells. El de connector biològic per l’enclau entre els dos parcs naturals. El de formar part d’una matriu entre camps i clapes de bosc, així com basses, rius i rierols, i la biodiversitat urbana associada als pobles i edificacions aïllades. El dels serveis ecosistèmics que atorga, com són la preservació d’hàbitats i biodiversitat, la regulació de fluxos d’aigua, la regulació de la qualitat de l’aigua, la captura de CO2 atmosfèric, la qualitat de l’aire, i la prevenció de plagues (Foley et al., 2005, Zhang, 2007). Així mateix, també uns serveis socials tals com el gaudi, l’aprenentatge amb l’entorn i la recuperació d’usos tradicionals. Per tot això volem deixar clar que la gestió del mosaic de camps i boscos que conforma la zona ha de ser preservat i potenciat, amb diferents projectes que actuïn sobre zones concretes i el conjunt de la zona.
Il·lustració 5. L’agricultura ecològica i pensada en l’espai aporta serveis ecosistèmics beneficiosos a molts nivells.
Altres
Escola per la resiliència
Com hem vist ens trobem en una cruïlla històrica, en què el món com el coneixíem s’acaba. S’acaba el petroli barat, s’acaba l’estabilitat climàtica, es perd biodiversitat… Estem davant de la necessitat d’un canvi social i ens calen espais des d’on pensar i liderar aquest canvi. Espais on formar-se en els nous (i vells) oficis que caldran pel context de les properes dècades.
L’escola de resiliència és un espai de formació i investigació per aprendre, difondre, pensar i treballar les tècniques per adaptar-nos el millor possible al nou context. Alhora vol ser un espai des del que definir també aquesta nova societat. Una societat que no lluiti contra la vida sinó que la potenciï. Aquesta escola es podria plantejar com un dels espais del parc agrari.
Per què fer-la i per què al Baix Montseny?
El Baix Montseny té diverses característiques que el fan un lloc idoni per generar aquest espai. Per una banda té un entorn agrari i natural de molta vàlua i que volem conservar: Parc de Montnegre-Corredor, Parc del Montseny i zona agrària (on volem establir el parc agrari). Aquest entorn natural permet estudiar, desenvolupar i practicar les tècniques que es plantegin.
Per altra banda es troba encara dins els cinturons de Barcelona amb bona comunicació amb transport públic, fet que dóna accés potencial a moltes persones. La zona és propera geogràficament a projectes existents que ja preparen aquest canvi (UniTerra, Esbiosfera, Phoenicurus, …). En aquesta línia l’escola podria ser un paraigües d’aquestes iniciatives existents i les que es podrien anar generant.
Sobre l’espai ja urbanitzat
Pensem que cal redefinir també els usos de l’espai ja urbanitzat. Cal traçar una transició cap a noves formes de fer, adaptant el que ja tenim construït. Encara no hem tingut temps de desenvolupar aquesta part i pensem anar-la treballant a poc a poc a mesura que avança la resta i sobretot generant espais de debat i decisió col·lectiva als nostres pobles. De totes formes llencem una primera declaració d’intencions:
Dins el casc urbà
És on vivim i viurem la majoria de la població. És l’espai de residència però també l’espai pel comerç, els petits tallers i obradors. Pensem que cal fomentar l’espai urbà lliure de cotxes, per permetre la vida al carrer, reduir la contaminació. Per fer-ho caldria establir bones zones d’aparcament i carrers i places peatonals, reduint l’espai al cotxe.
El verd urbà a més a més no deixa de ser un nínxol ecològic més en el territori per a tot un conjunt d’espècies de l’entorn. Reivindiquem la potenciació d’aquest, en base als criteris de flora i fauna autòctones. Mentre es poden celebrar iniciatives com les Viles Florides a Cardedeu, Llinars o Vilamajor, considerem que s’haurien d’orientar a la creació de jardins naturals acord amb l’entorn i amb criteris ecològics.
Sòl industrial en desús
A banda del sòl industrial existent en desús cal preveure que hi haurà naus que previsiblement hagin de tancar per quedar obsoleta la seva activitat. Pensem que aquest sòl industrial és més del necessari pels nostres municipis i el desenvolupament de les mateixes en el context del segle XXI durant les properes dècades.
Annex 1:Cap a la sobirania alimentària
La sobirania alimentària és la capacitat d’un poble de determinar i produir directament la seva alimentació. Aquesta té una relació molt estreta amb la sobirania política i econòmica.
La sobirania alimentària depèn també de la dieta que tenim, i quants recursos necessitem per produir el que mengem. Per tal de calcular si Catalunya podria ser sobirana a nivell alimentari, Pep Tuson (enginyer agrícola) va fer un estudi assumint una reconversió de la dieta (reduir els consum de carn, i augmentar el consum de lleguminoses) i la producció 100% ecològica (Taula 1).
Taula 1: Superfície de cultiu ecològic necessària per proveir d’aliments la població de
Catalunya amb una dieta saludable
Per estimar l’impacte del parc agrari en la sobirania alimentaria, farem una càlculs aproximats en base aquest estudi. Per avançar cap a la sobirania alimentària (com també per generar més ocupació local) plantegem una reconversió parcial del parc agrari, convertint algunes de les terres destinades a colza i cereal a horta. Tot i així no plantegem una reconversió total del parc, pel nostre clima i el clima d’altres comarques de Catalunya, així com per la disponibilitat d’aigua de regadiu. Pensem que el gruix de la fruita dolça i la fruita seca, així com l’oli, han de seguir venint d’altres comarques de Catalunya. Per altra banda als nostre pobles hi ha projectes de ramaderia que volem potenciar i mantenir per la producció de làctics així com de carn. Pensem que cal reconvertir alguns projectes de ramaderia, especialment els de producció porcina, cap a una producció més respectuosa amb els animals i l’entorn.
Primer de tot hem de comptar la població a la que volem alimentar. Tenint en compte que el parc agrari conté tota la superfície agrària de Sant Pere (4.313 habitants), Sant Antoni (6.005 habitants) i Llinars (9.749 habitants), comptarem alimentar la totalitat dels seus habitants. Al contenir menys de la meitat de la superfície del municipi de Cardedeu (18.210 habitants), comptarem alimentar la meitat dels seus habitants. Així, ens surt una població total de 29172 habitants, que arrodonim a 30.000 habitants.
Agafem els consums proposats de cereal i d’hortalissa a l’estudi de Tuson, i reduïm a un terç el consum de lleguminosa, perquè no plantegem realista el canvi de dieta proposat i perquè als nostres pobles hi ha projectes de producció de llet i carn, que poden cobrir aquest consum. Amb aquestes dades estimem la superfície necessària de cereals, lleguminoses i d’horta per ser sobirans (Taula 2).
Com podem veure amb una reconversió d’una part del parc podríem ser sobirans amb cereals lleguminoses i horta, ocupant 1330ha. De les 1700 ha restants, és evident que en formen part tant llaurables, clapes de bosc, edificis, camins i altres, que en la mesura possible poden destinar-se a la ramaderia o a més producció per a l’exportació.
| Grups d’aliments | Quantitats anuals per persona (kg) | Rendiment anual mitja (Kg/ha) | Superfície a cultivar per 30000 habitants |
| Cereals | 73 | 3000 | 730 |
| Lleguminoses | 9 | 1000 | 270 |
| Hortalises | 110 | 10000 | 330 |
| Total superfície a cultivar | 1330ha | ||
Taula 2: Superfície de cultiu ecològic necessària per proveir d’alguns aliments els habitants de Llinars, Vilamajors i la meitat de Cardedeu amb una dieta saludable.
